GRAFFITIS DE LA CIUTAT POMPEIA
En recórrer la majoria dels carrers de les nostres ciutats, si la quotidianitat no ens el converteix en indiferent, no deixa de sorprendre'ns la quantitat de pintades, gargots, inscripcions i altres... que embruten (o fan bonic) les nostres parets.
A les parets de Pompeia podem trobar el que es coneix com inscriptiones parietariae. Dins d'elles hi ha dos tipus principals:
Els tituli picti o pintades, anomenats també dipinti, estan escrits en capital rústica més o menys acurada amb pinzell de tall recte i pintura vermella o negra i solen contenir temes oficials com cartells electorals (programmata) o anuncis de jocs de gladiadors (edicta munerum), encara que també hi ha exemples de temes menys oficials com anuncis d'objectes perduts, de lloguer d'habitatges, de prohibicions, d'amor...
El conjunt més nombrós, al voltant de 5000 entre Pompeia i Herculà, el constitueixen els grafittis: inscripcions traçades mitjançant punxó (inscriptiones graphio scriptae) d'un estil més informal i personal i amb una temàtica que abasta un ampli contingut: l'escola, els gladiadors, l'amor, els insults...
En ciutats com Ostia, Pompeia o Roma són molts els graffitis existents tot i que ens ofereixen una visió particular davant de les historiografies oficials.
Els carrers de Roma estaven plenes de graffitis, especialment a les zones menys recomanables de la ciutat. Encara que en les façanes de botigues i habitatges eren tan abundants que les inscripcions eren constantment esborrades pels delators (blanquejadors), encara que aviat es cobrien per altres noves.
Ens ha mostrat un interessant món de gravats i pintades del més divers pelatge: eròtics, religiosos, propagandístics, ofensius, vexatoris, amorosos, ofertes sexuals, parietals, cultes...
Moltes altres inscripcions parentals romanes van ser realitzades mitjançant incisió a la pedra, maó o arrebossats de les parets, encara que moltes unes altres van ser pintades. Hi ha graffitis fets amb carbó, però aquests es conserven amb menor freqüència. Una de les moltes altres característiques dels graffitis és que solien ser escrits en lletra cursiva i que no disposaven d'un suport realitzat ''expressament''.
Els rètols pintats a Pompeia són els anomenats ''programmata'' missatges de propaganda electoral o política en què es recomanava a determinats candidats a les magistratures locals.
Els grafittis en què es proclamen les virtuts o fama dels gladiadors són famosos. De tots ells el que més es repeteix a la ciutat de Pompeia és el traci Octavià. ''Sospir de les noies''. ''Suspirium / puellarum / traex Celadus''.
En l'ambient de l'amfiteatre són característics els textos de representacions dels gladiadors lluitant. D'aquí anomenats ''edicta monerum'' els anuncis de les competicions de gladiadors.
Diversos graffitis contenen invocacions als déus i revelen una comunicació entre aquests i els fidels més directa que en l'epigrafia lapidària. A Pompeia abunden les al·lusions a la deessa patrona de la ciutat, la Venus pompeiana.
Existeixen també comiats a les parets, com la que va gravar Pirro a la basílica de Pompeia, després d'haver assabentat que el seu amic Quíos havia mort.
També podien usar-se per comunicar notícies quotidianes, com el naixement d'un fill. Tampoc falten amenaces o malediccions davant circumstàncies de diferent tipus.
Jocs de paraules, sentències i exercicis escolars
Alguns graffitis semblen ser obra d'escolars o mestres que utilitzaven les parets com improvisades pissarres per a l'aprenentatge de l'escriptura.
Són freqüents els abecedaris, i exercicis de gramàtica com taules de declinació de termes. En altres ocasions, parlem de jocs de paraules, lletres de cançons o passatemps. Eren populars els laberints, les endevinalles i els palíndroms.
Composicions poètiques cultes
Els graffitis literaris romans més refinats contenen cites literals de poetes llatins o bé composicions poètiques originals que en molts casos plagien o principalment tenen ressonàncies de Virgili. Aquest tipus de textos ens informa sobre el nivell d'instrucció i cultura literària de la gent, al mateix temps ens aporta dades interessants sobre el tipus d'ensenyament que s'impartia a les escoles, en concret sobre les obres literàries que eren més llegides i memoritzades .
 Publicitat d'una botigaTituli picti Panel pintat amb una inscripció a l'entrada de la botiga de Verecundus, a la vía de l'Abundància. |  GladiadorsEdicta numera SPICVLUS NERonianus Vincit TIRO APTONETUS Periit LIBeRtus XVI puganrunt Spiculus, el novell, va vèncer; Aptonetus, el llibert, va morir. Van lluitar 16 vegades. |  EròticComposició poètica amatoria Quis quis amat valeat pereat qui nescit amare bis tanto pereat quisquis amare vetat. Que es conservi bé tot aquell que estima qui no sap estimar que perdi, qui prohibeix als altres que perdi també. |
|---|---|---|
 EròticComposició poètica amatòria Anima est atsueta capere sibi debita donare. Si morem firmas, prospera vota Venus syntrophus auget. L'ànima està acostumada a recollir el que li és degut i a tornar a donar. Si observes la costum de l'ànima, Venus farà augmentar els ja propers vots. |  EròticPoema amatori Quisquis amat, calidas non debet fontibus uti nan nemo flammas ustus amare potest. Qui estima no ha de submergir-se en fonts ardents, en efecte, qui ja s'ha cremat no pot estimar la flama. |  Caricatura i fal.lusCap de fal·lus, graffiti en una columna del pòrtic inferior a la Casa de Efebo. |
 EròticPoema Amatori Quoi scripsi semel et legit mea iure puella est quae pretium dixit non mea sed populi est. Es considera legítimament meva aquella jove a la què he escrit solament una vegada, en canvi aquella que ha fixat un preu no és meva, sinó de tots. |  EròticSentència Thyas noli amare Fortunatum vale. Thyas, no estimis a Fortunato, salut. |  CaricaturaPromus fellator. Caricatura d'un perfil esgrafiat, amb dedicatoria sobre el sepulcre número 10 de la necròpolis de la Porta Nocera. |
 Eròtic-SexualVinyeta eròtica amb dedicatòria ''Fortunata fellat''. |  Eròtic-SexualMula fellat Antoni? Fortunata aeris assibus duobus. Fortunata, l'esclava d'Antoni es dóna per dos ases de bronze. |  Eròtic - SexualIncitació Elinge puella, irrumanti et manu polluenti nulli negant hoc puellae. Llepa, noia: la boca no és menypreada per ningú disposat a utilitzar la mà. Graffiti amb propòsit obscè fet a una jove. |
 EròticCompòsició poètica Primigeniae Nucerinae salutem. Vellem essem gemma hora non amplius una ut tibi signanti oscula missa darem. Desitjo salut a Primigeniae , la nucerina. Voldría ser la gemma de l'anell que et dono per no més d'una hora, per donar-te, mentres posses els segells, petons. |  Eròtic - SexualIncrepació obscena Felicia tomintare: Per tormentar Felicia. |  EròticSetència poètica amatòria Amantes ut apes vitam mellitam exigunt, vellem. Els amants com les abelles beuen la vida dolça com la mel, tant de bo! |
 GladiadorsPublicitat amfiteatre. Edicta monerum HEC VENATIO PUGNABET V K SEPTEMBRES ET FELIX AD VRSOS PUGNABET Aquí un grup de caçadors i Fèlix lluitarà en una venatio contra un ós, el cinquè dia abans d les Kalendes de setembre |  ProgrammataGraffitis electorals TREBIUM AEDilem Virum Bonum Oro Vos Faciatis Us demano que feu edil a Trebium, un home bo.] Marcus CERRINUM VATIAM aedilem Oro Vos Faciatis Dignum Rei Publicae IARINUS Us demano que feu edil a Marcus Cerrinus Vatia, digne de´ls assumptes públics. |  DibuixDibuix amb invocació ALESALIENOS CEBETE DEO Alesalienus venera el seu déu. |
 Publicitat |  Subversió de valorsFront l'heroi i les gestes bèl·liques es contraposa la vida quotidiana dels bugaders i la seva mascota. Joc de paraules amb el famoós vers de Virgili que inicia "L'Eneida" ARMA VIRUMQUE CANO.. ''Fullones ululamque cano, non arma virumque'' Cantoels tintorers i l'òliba, no l'heroi i les armes.. |  EròticEròtic Sentència amatòria Mori qui encara estimi |
 ProgrammataTREBIUM AEDilem Orant Vos Faciatis CLIBANARI ROGant. Els forners us demanen que feu edil a Trebius. |  RecordRecord de pas d'un tal Pacatus. |  ReclamAnunci reclamant una urna perduda. Urna aenia pereit de taberna Sei quis rettulerit dabuntur HS LXV sei furem dabit unde [re]m servare po[ssimus] HS XX[ He perdut una urna de bronze de la botiga, si algú me la porta, li donaré 65 sestercis. Per la informació sobre el robatori per tal que el pugui enxampar es donaran 20 sestercis |
 Dibuix escolarLaberint de Creta amb el Minotaure. LABYRINTHUS HIC HABITAT MINOTAURUS Laberint, aquí viu el Minotaure |  GladiadorsEdicta numera SPICVLUS NERonianus Vincit TIRO APTONETUS Periit LIBeRtus XVI puganrunt Spiculus, el novell, va vèncer; Aptonetus, el llibert, va morir . Van lluitar 16 vegades. |  Joc de ParaulesRoma/amor i Olim/milo |
 CaricaturaCaricatura d'un ciutadà pompeià. |
Sabies que...?
El Corpus Inscriptionum Latinarum (citat en bibliografia i recopilacions de fonts com CIL) és un recull exhaustiu d'inscripcions llatines de l'Antiguitat. Representa la font que proporciona autoritat en la documentació de l'epigrafia supervivent de l'Antiguitat clàssica. En acollir tot tipus d'inscripcions, públiques i privades, llança llum sobre tots els aspectes de la vida i la història de Roma.
La CIL recull tot tipus d'inscripcions llatines del territori sencer de l'antic Imperi Romà, ordenant geogràfica i sistemàticament. Els primers volums van recopilar i publicar versions autoritzades de totes les inscripcions previemente publicades. El Corpus continua sent actualitzat amb noves edicions i suplements.